EN MODESTO EL MESTRE D’ESCOLA A FORNALUTX DURANT LA SEGONA REPUBLICA  QUE FOU BATLE INJUSTAMENT REPRESALIAT DURANT LA GUERRA CIVIL.

Ampliació d’un treball presentat el  2014 i publicat a la VIII edició de les Jornades d’Estudis locals de Sóller i Fornalutx.

  QUI  ERA JOAN ANTONI MODESTO GALLACH ?

Nomia Joan Antoni  Modesto Gallach

Modesto era el seu llinatge o cognom per part de pare i Gallach (i no Gallard o Gallardo) el llinatge de sa mare.

El qui encara a Fornalutx, sobretot per persones ja ben majors, és recordat com “En Modesto” o “Es Mestre Modesto”, per haver exercit el càrrec de mestre de l’escola unitària de nins, era valencià. Nascut al municipi de Sueca a la Ribera Malla dia 12 de gener de 1900, sent batiat dos dies després a la parròquia corresponent.

Els seus pares, casats el 1882, eren Jacob Modesto Rosselló, de Sueca, nascud cap el 1859, i Mariana Lluisa Gallach Zimmerman nascuda, a Algemesí (València), el 1864 i batiada a la parroquia de Sant Jaume de la mateixa localitat.  

Per part de pare era nét d’Elogio Modesto i Isabel Rosselló Juan. Pel de la mare ho era de Ramo Bernat Gallach Cepira i de Bernalda Zimmerman Gregory tots ells valencians.

Era el petit d’una familia de onze infants entre germans i  germanes.

Gerardo Vicente, el  1882. Benjamin i Gerardo, el 1884. Rogelio,  el  1886. Caludio, el 1888. Claudio, el 1890. Amparo, el 1891. Joan  Bautista, el 1893. Conxa, el 1895 i  Anna,  el 1897.

El seu pare devia tenir un ofici relacionat amb la Marina o almanco amb la mar. Ho desduim de la seguent informació: Al numero 122 del “Diario del Ministerio de la Marina” del 2  de  juny de 1917 surten el  seu  nom,cognom, filiació i lloc de naixement a una “ Relación nominal de los individuos que perteneciendo a la inscripción máritima han sido baja,en ella antes de 1 de enero del año en que cumplen los diecinueve de edad y ( pf.O con arreglo al articulo 5º de la vigente  Ley de Reclutamiento y Reemplazo de la marinería de la Armada no pueden ser alta en aquella hasta cumplir los treinta y dos años:

Juan Antonio Modesto Gallach, hijo  de Jacobo y Mariana, natural de Suèca (València)”.

Abans de ser cridat a files pel servei militar hauria demanat alguna pórraga pels seus estudis que estava fent?  Ell és força possible.

  .

 

 El mestre Modesto degué anar escola al mateix poble de Sueca i feu els estudis per tenir el títol de Mestre Nacional en la seva terra valenciana.

.A la revista “Escuela Moderna” de dia  14 d’octubre del 1925 amb el número 91  hi figura el seu nom i llinatge a un llistat d’unes oposicions a “maestro nacional” convocades  al Districte Universitari de València per la  Direcció General d’Ensenyança Primaria d’acord amb una Reial Ordre del 16 de juny d’aquell mateix any. Segons l’esmentat llistat Juan Antonio Modesto Gallach aprovà ses oposicions per exercir com mestre  a una escola pública de l’Estat.

 El fet és que ja a les acaballes dels anys vint el trobam a Mallorca al petit municipi de Fornalutx regint l’escola de nins que aleshores es trobava darrera el pati de l’Ajuntament on ara hi ha la Biblioteca Municipal i el local de la Tercera Edat.  Prengué possessori de la dita escola unitaria de nins el 3 d’abril del 1929.

 

L’ESCOLA DE CA N’ ARBONA

El meu pare, qui ara (any 2014)  tendria cent vint-i-un anys, em parlava d’aquesta escola.

Quan era nin, i abans de matricular-se a l’Escola del Convent Sóller que regentaven els Frares de Sant Joan Baptista de la Salle desterrats de França, l’ havia freqüentada en temps dels mestres Amador Torrens Calafat, Joan Caldés  Soler  Mateu Vanrell Camps o Pere Joan Fornés Perelló.

 

Les dades que tenc d’ell són certament molt limitades i basades principalment sobre el que he sentit contar de gent que foren testimonis dels anys trenta del segle passat a Fornalutx. Bastants d’ells ja traspassats.

 Jo mateix, a l’ Escola de Ca N’Arbona la record a començament dels anys cinquanta del segle passat abans de que l’Ajuntament compràs els terrenys de Sa Rutlana on el 1960 s’hi edificà “l’Escola Nova” i la casa pel Senyor Mestre i família.

 Record molt bé aquesta vella Escola de Ca n’ Arbona amb el nins travessant el pati de Les Cases de Vila qui dóna sortida al carrer des “ Vicari Solivellas” abans de 194 7 dit( Carrer de Sa Lluna) per anar-hi i venir-ne.

Record haver-hi estat una vegada quan hi feia classe Don Jaume Garcias Roca a.c. s. casat amb Donya Matilde Girbent de grat record personal; el qual havia substituït a Don Estanislau Guijarro Segura, el successor, en 1938, de Don Joan Modesto; qui ell abans estant al davant de l’Escola dels Nins de Costitx - havia sabut de represàlies polítiques i sancions administratives.

Si tenc a dir per quin motiu hi vaig anar, en aquest moment se m’ha oblidat completament. Sé que el mestre era Don Jaume Garcias i que’m semblà, un lloc fosc —una escola amb poca ventilació— i necessitat de fer-hi obra.

La compra de Sa Rutlana, al camí del Cementeri l’any 1958 quan era batle Llorenç Rullan Albertí i les obres realitzades a les Cases de la Vila i al mateix edifici de l’antiga escola a finals del règim del General Franco i època de la transició democràtica; solucionarien, en certa forma el problema.

 

 SA REPUBLICA

Unes eleccions municipals i no generals, celebrades, arreu de tot l’ Estat, un diumenge 12 d’abril de l’any 1931, suposaren que, el dimarts dia 14, fos proclamada, per segona vegada, “Sa República” i abolida “Sa Monarquia borbònica”; restaurada, el 1875, en la persona del Rei Alfons XII pare del monarca que es destronava i s’obligava a ell i als seus a marxar a l’exili.

Per majoria, aquestes eleccions municipals, i no generals, havien sigut favorables als partits tradicionals o sigui els que acceptaven l’estatus-quo vigent fins aleshores. Però a Madrid, Barcelona i altres grans ciutats espanyoles guanyaren àmpliament les candidatures republicanes.

 El 17 d’abril d’aquest històric 1931, Jaume Busquets Ros és investit batle de Fornalutx. I tot sembla que gràcies a l’article 29 de la Llei Electoral de 1907. Segons aquest article no era necessari fer votacions quan no eren proclamats més candidats que els cridats a ser elegits, Ja en tornarem xerrar.

 

 

 CAN REIÓ

 Al carrer del “Metge Mayol, núm. 8” de Fornalutx, que un temps es deia “carrer de Sant Bartomeu” i se’l coneix també pel carrer de “Sa Casa d’Amunt” o de “ Can Borràs “ és troba la Casa de la família de Can Reió.

Pujant des del “carrer Major” la trobareu al numero 6 i amb una inscripció d’ “Alabat sia Déu” en sèt llengües entre elles la mallorquina, la castellana i la llatina.

Aquesta inscripció l’hauria feta col·locar Mossèn Jaume Busquets Solivellas per la qual cosa molts fornalutxencs estaven convençuts que Es Capellà de Ca’n Reió sabia xerrar totes aquelles llengües; anglès, alemany, francès.

Aquest sacerdot lletraferit havia nascut a Fornalutx l’any 1850 i moriria, a Santa Maria del Camí on està enterrat, el 1932 . Havia estudiat al seminari diocesà de Mallorca i també al metropolità de València amb molt bones notes per cert.

Mossèn Jaume Busquets Solivellas era capellà castrense.

 La família fornalutxenca de Can Reió, de cognom o llinatge Busquets, era una família mitjanament benestant emparentada amb els Solivellas, d’Aubarca, a Lluc i amb una branca dels Mayol de Bàlitx (la de Can Galzarà).

 Alguns membres d’aquesta família a finals del XIX emigraren a Amèrica. Altres, al segle XX, ho feren a França.

Bartomeu Busquets Solivellas —de Can Reió— germà major de Mossèn Jaume estava casat amb la senyora Magdalena Mayol Frontera, morta el 1952, qui era filla del Senyor Salvador Mayol de Bàlitx i Estades de Moncaira (1808- 1886) i de la Senyora Antònia Frontera, de Can Galzarà (Sóller). Aquest matrimoni tingué una descendència nombrosa: Quatre dels seus fills, Llorenç. Salvador, Bartomeu i Miquel embarcaren cap als Estats Units de Nordamerica.

Un altre fill fou, Antoni, qui es casà amb Margalida Arbona Mayol (Molinera) i marxaria a França d’on tornaria per una curta estada a Mallorca durant la qual regentà, uns breus mesos, el cafè del “Gran Hotel” a Ciutat on, el 1941, s’hi instal·larien per un llarg període les oficines de l’Institut Nacional de Previsió.

Poc abans d’esclatar la guerra, ell i la seva dona decidiren anar-se’n novament al país veí, d’on tornarien, definitivament a principis dels anys seixanta, amb el seu únic fill Barthelemi (En Mimi). L’amo en Toni de Can Reió i la seva esposa —amb qui els meus pares tengueren sempre una bona amistat de parents llunyans— moriren a Fornalutx on estan enterrats. Primer mori ella i després l’amo en Toni. En Mimi, el fill, mori poc temps després dels seus pares a una residència especialitzada al sud de França.  

 

 

 

Germana de Llorenç, Salvador, Bartomeu, Miquel i Antoni Busquets Mayol, de Can Reó, era Antònia Busquets Mayol (1886-1933).

Ella i el seu espòs fornalutxenc. Bartomeu Vicens Albertí (Vicari), estigueren regentant un negoci a Auxerre no gaire enfora de Paris dins la regió de la Borgonya i on nasqueren els seus fills: -

Bartomeu, Vicens Busquets mort, el 2011, a Sóller i que ingressà a la Guardia Civil. Estava adscrit a les oficines de la Comandància de Ciutat. Casat amb Margot Oliver Arbona (des Raig); la casa de Can Reió del carrer Metge Mayol núm. 8 és actualment dels seus néts. Un d’ells, Joan Vicens Vidal és membre de la Redacció del setmanari “Veu de Sóller”. –

Magdalena Vicens Busquets, casada l’any 1934 a Fornalutx, amb Pere Amengual Barceló ( bunyolí)

Poc després de la naixença del seu fill Gabriel (nat a Fornalutx la primavera de 1935) amb el marit i el nin anaren a viure a Rennes dins la Bretanya francesa on havia de morir poc abans de la Segona Guerra Mundial o ben poc després d’haver, aquesta, esclatada.

 Gabriel Amengual Vicens i el seu pare Pere Amengual Barceló es nacionalitzaren al país veí.

Margalida Antònia Vicens Busquets, nascuda a Auxerre el 2 de maig de 1915 i batiada el 18 de juny del mateix any a l’església de Saint Pierre de l’esmentada ciutat. Pel maig de 1933 residint a Fornalutx complí divuit anys, edat que aleshores no era el de la majoria d’edat ni per homes ni per dones.

Margalida Antònia era, ella, orfe de pare i mare.

El 19 de febrer d’aquell 1933 a Fornalutx i a la casa de Can Reió mori, als 47 anys, sa mare Antònia Busquets Mayol, vídua de Bernadí Vicens Albertí.

El mateix any es casarà amb Joan Antoni Modesto Gallach, de trenta-quatre anys que era el mestre de l’Escola Unitària dels Nins del Municipi com senyalam més amunt.

 

 

 

 UN MATRIMONI PER L’ESGLÉSIA I ALTRA PER L’ESTAT .

Joan Antoni Modesto Gallach i la seva promesa celebraren dues cerimònies matrimonials.

La primera a l’Església i la segona al jutjat. No ho puc afirmar amb total certesa però possiblement Portugal i Itàlia siguin amb Espanya, els únics països europeus on el matrimoni canònic —per tant celebrat davant un representant de l’Església— tengui reconegut efectes civils davant el corresponent Registre de l’Estat.

 Aquí, a Espanya —consultant el registre de matrimonis celebrats a Fornalutx entre 1932 i 1936— el matrimoni catòlic és celebrat abans de celebrar-se el matrimoni civil. Amb certesa conec tres casos on els nuvis es casaren primer a una església distinta de la del seu poble i desprès ho feren davant el jutge municipal de Fornalutx. Un d’aquests casos fou el del Mestre Modesto, l’altre fou el d’una germana de mon pare i, el tercer, el del meus propis pares l’agost de 1935. Potser el motiu fos a que una cerimònia i altra es fessen a termes municipals diferent, però crec més aviat que es devia a la influència dels capellans de l’època i a que aquella gent pensava tal volta cometre un pecat si primer es casaven pel civil.

El casament per l’Església de Joan Antoni Modesto i Gallach, de 34 anys d’edat, amb Margalida Antònia Vicens Busquets, de 18, té lloc a Ciutat, a la Seu, dia primer d’abril de 1933.

 

Fou un dematí quan a una capella lateral del temple major de Mallorca, a les 10 h, es donaren el sí vull davant Mossen Guillem Solivellas Arbona —adscrit a la Parròquia de Fornalutx— emparentat amb la família de Ca’n Reió. Com testimonis figuren els noms de dos veïns de Fornalutx Jaume Busquets Rullan —benet—taxista de professió. Degué ser el qui els enmanà a Ciutat amb el seu cotxe o camiona

 i Don Guillem Prohens Mas que era de Campos I estava casat amb la mestra de l’escola  de les Nines Margalida Pastor Vanrell.

 El matrimoni civil —per tant el que tenia exclusiva validesa davant l’Estat— tengué lloc a Fornalutx municipi on residien i d’on era natural la família de la núvia.Fou el 2 de juny d’aquell any davant el Jutge Municipal, Antoni Marroig Bauzá propietari de la finca de Ca’n Pere-Simó que es troba a l’entrada del poble i que havia comprat a uns senyors de Sóller i el secretari del mateix jutjat municipal que ho era el de les Cases de la Vila Don Antoni Coll Palou.

Els testimonis que consten són Joan Puig Colom (Reus), comerciant, domiciliat a Fornalutx al número 30 de carrer de l’Alba on ara es troba l’hotel d’interior “Can Reus” i Joan Umbert Rullan (carboner) també veí de Fornalutx i domiciliat al carrer Estanco avui carrer de Sant Bartomeu. Consta igualment, a la nota del registre civil fornalutxenc, que el domicili de Margalida Vicens Busquets era el número 6 del carrer de Sant Bartomeu, actualment “carrer del Metge Mayol” o sigui la Casa coneguda per “Can Reió”. També consta la professió de “maestro nacional” o sigui de mestre d’escola de Juan Antonio Modesto Gallach.

Per contra, no consta res en relació a la minoria d’edat de l’esposa ni a l’autorització per part de pares, tutors o consell de família.

 Donat que, el 1933, ni homes, ni dones eren majors d’edat als 18 anys es de suposar que Margalida Antònia Vicens Busquets havia sigut “emancipada” prèviament. Però això darrer tampoc consta a la inscripció del Registre. El matrimoni aquest es troba inscrit al Registre Civil del Jutjat de Pau de Fornalutx, llibre de matrimonis que va de 1932 a 1938. Es el numero tres.

 

 EL MESTRE D’ESCOLA

 Fins a meitat dels anys seixanta i setanta del passat segle XX pel que fa l’ensenyança publica a Fornalutx estava en mans d’una Escola Unitària de Nins i una altra de nines amb un mestre i una mestra designats per la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació Nacional.

Tancà primer l’escola de les nines (1965) molt possiblement degut a la magror de la seva matricula escolar ja que la majoria de les fornalutxenques en edat d’anar a escola ho feien a Ca Ses Monges qui elles tenien una escola privada. Record l’escola publica de les nines de Fornalutx a una casa particular del carrer Mallorca que és el que a l’entrada de la vila puja una costa que dona on hi ha el Restaurant Santa Marta. Aquesta casa era veïna de la del secretari de l’Ajuntament Don Joan Pallicer Amengual i Donya Catalina Abraham, la seva esposa.

 Vos he dit quan encara estant l’Escola dels Nins de Fornalutx darrera el pati de l’Ajuntament Can Arbona, mon pare a c s. me parlava del Mestre Torrens, (germà de l’apotecari de Sóller Jaume Torrens Calafat,) del Mestre Caldés o el Mestre Vanrell qui tenia la mania de conversar, en castellà amb els al·lots i no amb la seva llengua materna. I no només a escola el que sembla lògic i coherent fins un cert punt; però també quan es top. Donam per suposat que no hi conversava amb els pares. I és que quan aquell senyor era mestre, Fornalutx gent peninsular de parla castellana n’hi havia ben poca per no dir que no n’hi havia cap i si n’hi havia ja sabien xerrar mallorquí o almenys xampurrejar-lo o almenys xampurrejar-lo

Fornalutx gent peninsular de parla castellana n’hi havia ben poca per no dir que no n’hi havia cap i si n’hi havia ja sabien xerrar mallorquí o almenys xampurrejar-lo

 

 El tancament de l’Escola dels nins tingué lloc quan a Sóller posaren en marxa el complex d’Escola Graduada de Es Puig i hi concentraren tots els al·lots de la Vall. Estàvem ja el 1976 i feia quasi un any que Franco havia mort.

 També, mon pare me parlava de Don Andreu Andreu i Bauzá, qui tenia una filla, Margalida, la qual va ser també mestra a Fornalutx anys després que el seu pare ; qui ell, estant a Fornalutx, posà en marxa dues bandes de musica per adults i infantil. Primer posà en marxa l’infantil (1909). La dels adults (1914-1915) es deia “Unión Lirica Fornalugense”. O del Mestre Salvà (Don Miquel Salvà Bolivar) de la barriada del ”carrer dels Oms” de Ciutat, amic de casa dels meus senyors avis paterns a la seva Posada de Balitx al “carrer de Sant Joan! i que jo record haver vist d’excursió per Fornalutx entre els anys 1950 i 1960.

El Mestre Salvà havia estat mestre interí al nostre poble de Fornalutx quan no tenia 20 anys i començant els anys vint.

Segons mon pare era un home sempre de molt bon humor i amb bons acudits.

També he sentit alguna referència de dos mestres d’escola del segle XIX, Don Jaume Tugores Mulet (mallorquí) amb qui anà escola el pare de ma mare. Es Padrí de Can Nyirvi o el seu antecessor Don Simó Garcés Bachero, valencià. pare d’una nombrosa descendència de fills i filles —entre els dos matrimonis que va contreure. el segon amb una fornalutxenca per cert— que l’ajudaren en la tasca pedagògica del seu pare encara que no ens consti la seva titulació oficial.

 Don Joan Modesto arriba, destinat a Fornalutx, després dels Mestres: Don Antoni Saura Sans i Don Mateu Contesti Torrens.

 Arriba ell a cavall entre el final del regnat d’Alfons XIII i la implantació de la Segona República.

 Me consta que fou un bon mestre i un mestre amb seny i moderació. Ensenyava el que era bàsic i primordial, Saber llegir. Saber escriure. Saber fer comptes. En una paraula no era cap revolucionari exaltat ni prop fer-s’hi.

 Quan des de Madrid es manà retirar els símbols religiosos de les aules s’endugué el Sant Crist de l’Escola a casa seva. No consta en boca seva cap comentari ni cap explicació fora de lloc i irrespectuosa. Simplement es limita a llevar el crucifix i emportar-lo a casa seva.

Fent una mirada cap enrera hem de dir que el Mestre Saura,havia sigut vocal i tinent batle d’una de les comissions gestores que, a Fornalutx, hi hagué en temps de la Dictadura del General Primo de Rivera. Quan el destinaren, el 30 de juny del1928, a Son Ferriol presentà sa dimissió.

 Interinament, la vacant va ésser coberta per Don Mateu Contesti Torrens , de Llucmajor i d’una família de senyors, de Can Contesti; oncle de Don Miquel Contesti Carbonell que estigué destinat a Fornalutx com a metge titular a mitjans dels anys cinquanta.

 Durant la seva estada a Fornalutx Don Mateu Contesti festejà una fornalutxenca.

 EL POLITIC 

 Qualificar de polític al mestre d’escola d’un petit poblet, resulta un poc fort. El fet és que Joan Antoni ModesLto Gallach mestre de l’Escola Unitària dels Nins de Fornalutx estigué afiliat a un partit i ocupà un càrrec polític. El Mestre Modesto s’afilià a Izquierda Republicana (Esquerra Republicana) el partit de Don Manuel Azaña. Esquerra Republicana que hi havia a Mallorca era el partit fundat dia 3 d’abril de 1934 per Manuel Azaña. Aquest partit jugà un paper destacat amb el règim republicà i de manera especial en els moments que precediren la guerra civil. La seva existència i fundació hauria obeït al mal resultat de les esquerres quan les eleccions legislatives del 1933 i també a la fusió de partits esquerrans com Acció Republicana, Partit Republicà Radical Socialista, Organització Republicana Gallega i altres. A Fornalutx s’ajuntaren els afiliats com a Republicans Federals amb els d’Acció Republicana. La seva doctrina era republicana, reformista i amb nula simpatia pel clergat catòlic. A Joan Modesto sembla que qui l’hauria brindat a afiliar-se al partit era el marit de la mestra. Aquest senyor, Guillem Prohens Mas —del que ja he fet esment com testimoni del casament celebrat a la Seu— era de Campos on la seva família era de dretes.
 

 A Fornalutx, el comitè local d’”Izquierda Republicana” el presidia Joan Sastre Escales, germà del que morí, essent batle, l’any 1917 i casat en segones noces amb la vídua d’aquell: la qual era germana de la seva primera muller. Pertanyia a la família Sastre que havien estat arrendataris o majorals de les finques Es Mas i Ca N’Antuna. Un germà del seu padrí patern hauria estat mestre de l’Escola de Ca N’Arbona i un germà del seu pare fou batle de Fornalutx el 1896. Arrel de la Guerra Europea 1914-1918 es retirà d’uns negocis que ell, amb ajuda d’uns familiars, tenien establert a França a la ciutat de Chalons sur marne que ara es diu Chalons en Champagne on nasqueren les seves filles i el seu fill. Retornà al poble nadiu fou en alguna ocasió, convidat a prendre part en activitats benèfiques. Tinent batle d’alguna comissió gestora municipal de la dictadura de Primo de Rivera;el setembre de 1927 fou un dels comissionats qui s’entrevistaren amb el batle, Josep Puig , i el cap de la Guardia Civil de Sóller , Don Pedro Fiol, per negociar la sortida pacifica del Rector de l’església local. Tampoc  era cap exaltat revolucionari. Tan sols un home d’idees liberals avançades que de bona fe creia en la separació de l’Església i l’Estat. Gaudint d’una situació econòmica no direm florescent però desfogada,a començament dels anys trenta comprà la finca “Bini” del terme d’Escorca als apoderats d’un oncle de mon pare. Actualment, aquesta finca, és d’un besnét seu.

 Quan es convocaren les eleccions municipals del 1933 es presentà candidat per Acción Republicana que era el partit d’Azaña però no resultà elegit i quan el març del 1936 es nomenà una novaL’abril del mateix 1933 es celebren eleccions municipals que donen la victòria a les dretes i la vara, primer, a Josep Albertí Arbona —Pardalet— i després a Josep Arbona Busquets —Cabana—. Aquest darrer per part de la seva mare estava emparentat amb l’esposa del mestre.

Josep Arbona Busquets —Cabana— (1887-1982) era fill de Maria Busquets Solivellas germana de Bartomeu Busquets Solivellas i de Mossèn Jaume Busquets Solivellas. de Can Reió.

 

 Les eleccions de l’abril del 33 foren concretament el dia 23 d’abril. A Fornalutx donaren el resultat següent: Candidats Vots Partit Antoni Amengual Enseñat 238 Unió de Dretes Joan Seguí Sastre 235 Unió de Dretes Josep Arbona Busquets 236 Unió de Dretes Josep Albertí Arbona 238 Unió de Dretes Bartomeu Estades Solivellas 237 Unió de Dretes Joan Sastre Escalas 22 Acció Republicana Llorenç Ramis Perelló 35 Acció Republicana Joan Escalas Busquets 8 Acció Republicana Bernat Ripoll Bisbal 29 Partit Republicà Federal Antoni Sastre Albertí 9 Partit Republicà Federal.

 En conseqüència varen ser nomenats Josep Albertí Arbona batle (Unió de Dretes), Josep Arbona Busquets tinent de batle (Unió de Dretes), i regidors Joan Seguí Sastre (Unió de Dretes), Antoni Amengual Enseñat (Unió de Dretes), Bartomeu Estades (Unió de Dretes), Llorenç Ramis (Acció Republicana) i Bernat Ripoll (Esquerra Partit Republicà Federal).

EL  FRONT POPULAR

Després de les eleccions del febrer 1936, dia 12 de març el governador civil, Isidre Liarte, destituí les corporacions municipals majoritàriament de dretes

A Fornalutx, amb el regidors de l’oposició d’esquerres, Llorenç Ramis i Bernat Ripoll (més conegut per Bernat Bisbal) més tres militants o simpatitzants de la mateixa corrent, es nomenà una gestora de cinc homes qui elegiren president a Llorenç Ramis Perelló

 

 LA GUERRA CIVIL I  LA INJUSTA DEPURACIÓ .

 El 18 de juliol de 1936 —essent president de la República Don Manuel Azaña i cap del Govern Santiago Casares Quiroga— una part prou destacada de l’Exèrcit Espanyol, avançant-se al poder establert, decidit a establir un règim totalment revolucionari marxista i en vista de l’assassinat del cap de l’oposició monàrquica José Calvo Sotelo, s’alçà en armes contra el govern existent. Donat que l’alçament o sublevació no triomfà a tot arreu, el resultat fou una guerra civil o més aviat incivil on a cada banda la batuta estava en mans dels partits considerats extremistes. O sigui que a una zona podies ésser molestat per anar a missa a l’altra ho eres per no anar-hi.

Esclatada la sublevació militar i la conseqüent guerra, un decret del Govern establert a Burgos data 8 de novembre de 1936 i una ordre dia 10 del mateix mes creen comissions que recollien informació sobre les actuacions polítiques dels experimentats, així com sobre la seva moralitat i idees damunt religió, patriotisme i política.

 

 

 

A Fornalutx  hi havia per mala sort qui considerava al Mestre Modesto com una persona nefasta. Un d’aquests hauria estat un dels batles que Fornalutx tengué després d’esclatar la guerra. Ho llegim a “Maestros Depurados en Baleares durante la guerra civil” de Santiago Miró. A la pàgina 55 del llibre del Sr Miró llegim que el batle de Fornalutx ha escrit als membres de la Comissió Depuradora senyalant en to acusatori “aquestes perles”sobre  el mestre d’escola Joan Modesto Gallach. Tot un exemple del que no és pot donar com exemple a seguir:

 “Tenía descuidada la enseñanza. Había días que al entrar en clase decía a sus alumnos: «Haced lo que os de la gana sin cuidarse de dar la clase». Al advenimiento de la Republica hizo jirones la bandera ante los chicos diciendo que tendrían trabajo para borrar la pizarra y utilizándola para ella. Sobre su conducta particular en estos años ha sido presidente de la Gestora del Ayuntamiento nombrada por las izquierdas y formaba parte del coro de propagandistas del Frente Popular Multó con 500 pesetas al Ecónomo por haber predicado contra la Escuela laica. En cuanto a religión nunca se le vio en la iglesia en función religiosa alguna ni siquiera para el precepto pascual y para mayor prueba de su irreligiosidad. Casado con una joven modelo de piedad no se le ha vuelto aparecer por la iglesia desde el día de su boda para sus deberes cristianos”.

Joan Modesto i Margalida Vicens no es casaren a l’església de Fornalutx com hem dit repetides vegades. Sabia molt el batle per dir que el mestre no havia peus a l’església des del dia que es casà. Però qui era aquest batle que xerrava d’aquesta forma tan falaguera? Santiago Miró no cita cap nom. Ara si tenim en compta que la data de la sanció seria anterior al 8 d’octubre de 1937 dos són els homes de Fornalutx que a aquesta època ocupen el seient de la batlia: Josep Puig Barceló qui ja havia sigut batle amb la dictadura de Primo de Rivera o Miquel Amengual Barceló cunyat d’un germà de mon pare qui durant la segona guerra mundial s’allistà a la División Azul.

He senyalat el 8 d’octubre de 1937 i és que aquest dia —conta Santiago Miró en el seu llibre pàgina 46— que el President de la Comissió depuradora contestava a un carta del Governador Civil relacionada precisament amb el  mestre de Fornalutx Joan A. Modesto que no era possible donar informació sobre els antecedents de la suspensió de feina i sou perquè això era anar en contra del que deia la circular del 28 de gener anterior la qual deia textualment:

 “La tramitación de los expedientes será secreta debiéndose guardar por parte de todos los que intervengan en la tramitación de la más absoluta reserva.”

Aixi que a Fornalutx el pes inquisitorial i condemnatori va caure  damunt el mestre Modesto Gallach.

A aquesta guerra incivil espanyola del trenta-sis es cometeren malifetes de part i altra. Unes no justifiquen les altres. Són part simplement de la nostra  trista Història. Voler-les ara tapar o ignorar, fins i tot prohibir que en parlin, és un error prou greu com és el de ara cercar una justícia tardana, ja fora de plaç i totalment venjativa, o fins i tot ho pot semblar.

 

Pel que succeí a Fornalutx ja ho vaig escriure a “Memòria Civil” que es publicà al “Baleares” i aquí ho torn repetir i ampliar en algun cas:

 “El 1936 foren detinguts, i passaren uns dies d’empresonament a les Cases de la Vila de Sóller els membres de la gestora nomenada pel Front Popular Llorenç Ramis Perelló (de Llubí). Salvador Sastre Albertí, Bernat Ripoll Bisbal, Antoni Marroig Bauzà (de Deià) i Joan Escalas Busquets rom . També foren objecte d’alguna vexació i molèsties Joan Sastre Escalas (un home de 66 anys, malalt i paralitzat que havia sigut el President local d’ Esquerra Republicana, Antoni Sastre Albertí (pel simple fet d’haver estat apuntat a l’esmentat partit d’Esquerra Republicana), Pere Puig alies Pere Madò (a qui unes “bones persones” denunciaren, juntament amb Llorenç Seguí Serra, de Caimari, com a suposats constructors d’un camí on havien de desembarcar els rojos)

Joan Mayol Reynés “Bureó” (qui passà uns dies a la presó de Can Mir i pagà una multa de mil pessetes per haver recolzat la propaganda republicana a França on tenia uns negocis), el seu cunyat Miquel Colom Anfos (propietari d’una tenda cafeteria i venda de tabac i segells de correus Ca’n Barquer”), el mestre d’escola Joan Antoni Modesto Gallach, de Suèca (València) (a qui per tenir a casa seva les reunions d’Esquerra Republicana de Fornalutx, varen suspendre de feina i sou i obligaren a complir treballs forçats en el lloc conegut per “Es Lazareto” del Port de Sóller) així com Bernat Amengual Barceló  “ Bunyoli” (que només havia comès “el delicte” de llegir els cartells que posaven les esquerres a les parets i de no ésser molt afectat d’assistir a missa els diumenges. Aquest  Bernat Amengual era el germà de Pere Amengual casat amb una germana de la dona d’en Modesto.

. A Joan Modesto i Gallach li feren perdre la feina i el sou suposadament per:

1.   Tenir simpaties pels partits esquerrans i ser propagandista de la seva ideologia i president d’una gestora nomenada per les esquerres

2. Haver molestat les monges i fet lo possible perquè tancassin el seu col·legi i parvulari.

3  Haver ensenyat en sentit negatiu i prohibit als seus alumnes dir “Ave Maria Puríssima: donant explicacions d’alabança del comunisme rus.

4. Ser una persona contraria a la Religió. Prohibint a la seva dona anar a missa i influint perquè durant el Front Popular no es fessen a Fornalutx processons.

El 1938 es començà a instruir expedient d’incautació de béns a Salvador Sastre Albertí, a Antoni Marroig Bauçà i a Miquel Colom Anfos; però, finalment, les foren restituïdes llurs propietats. Totes formes el despatx de venda de tabac i segells passaria de la botiga de Can Barquer en el carrer major a la botiga de Can Corona en el carrer de Sa Plaça altra cop rebatiada calle José Antonio Primo de Rivera.

Acabada la guerra foren detingudes a la frontera per no haver vengut a combatre amb les tropes de Franco, Joan Albertí Servés —bufó— (qui en 1936, es trobava a Barcelona i per tant, grat i no grat, hagué d’enrotllar-se amb els republicans o rojos) Joan Vicens Solivellas —trota—, Antoni Colom Bernat, —roig— i Gabriel Arbona Bernat —d’Es Clot—; i se’ls envià, una temporada a uns camps de concentració nomenats “Batallones de Trabajadores”.

D’altra banda en 1945, es negà l’entrada a Antoni Colom Sastre —manxer— (expresident de la Cambra de Comerç de Frankfurt) pels fets del tren de Chamberry, S’exilià a Suïssa i ignoro si quan Franco mori, ell encara vivia. De totes formes a Fornalutx no hi posà els peus fins i tot per la mort del seu pare i de la segona esposa d’aquest darrer. En 1950 mori a França. a Chalons sur marne, el fornalutxenc Llorenç Colom Vicens —En Llorenç de Na Rosa—. No es pot dir que fos ell cap exiliat polític ni que la policia franquista el cercàs, ja que poc mesos abans de morir, ell i la seva dona, havien vengut a visitar la família de Fornalutx. Però per noticies divulgades, per altres mallorquins establerts a Chalons, arrel de les seves exèquies pel civil sabem que aquest home era un destacat   militant o simpatitzant del republicanisme espanyol d’esquerres. A l’acte del sepeli hi hagué discursos en francès i en espanyol, alabant l’activitat política del Compañero Lorenzo Colom. Mon pare era un dels compatriotes fornalutxencs present a aquella cerimònia, a la que havia acudit òbviament com a paisà i no per cap simpatia política, que per altra banda fins aquell instant no en tenia idea.

 A Fornalutx es celebrà una missa en sufragi de l’anima de Llorenç Colom Vicens.

A Fornalutx durant la guerra no s’assassinà cap fornalutxenc o fornalutxenca. Al front de batalla moriren els germans Bartomeu i Miquel Reynés Rosselló, de Can Vidal que estaven afiliats a Falange i Joan Coll Ginestra —Colector— afiliat ell al Requetès. Tot tres fornalutxencs de socarel. Tenen un carrer a Fornalutx dedicat al seu record. El carrer dels Germans Reynés és l’antic Carrer Torrent, dit vulgarment carrer de ses sopes i el carrer Joan Coll el trobam a l’entrada del poble pujant unes raietes que ens duien al carrer Joan Albertí Arbona o sigui l’antic carrer del Cementeri. Durant l’època franquista els noms de Bartomeu i Miquel Reynés estaven retolats en castellà.

 

 

 

  EL COMPROVANT D’HAVER-TE CONFESSAT PER PASQUA I L’ÚS POLITIC D’ELL DURANT LA GUERRA  CIVIL

 Aquí a Mallorca hi havia la costum (desaparegué amb el Concili Vaticà II) de per la Quaresma quan anaves a l’església a confessar-te, el sacerdot te donava un paperet que posava o les inicials S.L.D. les quals significaven Sap La Doctrina Cristiana o també la frase “ Ha combregat amb mi”. Tu havies de posar el teu nom i llinatge i per a Pasqua quan venien a beneir les cases ho entregaves juntament un panaret d’ous i un poc d’oli per la llàntia del Santíssim.

Mon pare a.c.s. me contava que, un any que es trobava a Moulins França, sa mare de Mallorca li escrigué recomanant-li anàs a confessar-se i li enviàs, per correu, el paperet en qüestió.

 Tot obedient, el meu progenitor va a l’Eglise Saint Pierre que era allà la seva parròquia, es confessa i tot seguit demana el “comprovant” d’haver anat a confessar per enviar-lo a ca seva a Mallorca. Ja ens podem imaginar la cara de Monsieur l’Abbé. A França no existia tal costum de donar o prendre paparets per la Quaresma.. - Que passa al vostre país ? No es fien de la gent ? —digué el confés a mon pare.

 Bé aquest costum no l’inventaren ni els militars, ni els falangistes, ni els requetés i tampoc En Franco, com tampoc inventaren això del Cap de l’Estat d’entrar a l’Església davall palium que el Rei Alfons XIII i els predecessors també hi entràvem. El costum existia de temps enrera però és evident que durant la guerra aquí se’n serviren per controlar-te. No podies mostrar el “paperet”. Això volia dir que no anaves a missa. No freqüentaves l’Església, Per tant eres un esquerranot perillós. Amic d’aquells que a l’altra zona cremaven esglésies i convents i mataven monges i capellans” Dir que la raó es trobava només a una banda és caure en la trampa d’un total maniqueisme.

EL TANCAMENT DE L’ESCOLA  DE  CA SES MONGES.

 Aquest succeït tingué lloc durant l’administració de la Gestora Municipal imposada per les autoritats del Front Popular i obeïa a ordres superiors. Tenia res a veure el Mestre Modesto amb el tancament? Evidentment no, però sense nomenar cap nom i llinatge en certa manera se l’implicà. L’Inspector de Primera Ensenyança, Miquel Suñer Garrote feu arribar a l’Ajuntament de Fornalutx la circular 209 del dia 20 de maig del 36, on a més de manar la dissolució de l’Escola privada de Ca Ses Monges, demanava se li remetés una relació nominal de les alumnes matriculades fent constar nom, llinatges i el domicili dels seus pares i es convocava als pares a una reunió a les Cases de la Vila el dissabte dia 23 a les 9 hores 20 minuts, El batle havia d’estar present, acompanyant l’inspector i el secretari de l’Ajuntament havia d’actuar en qualitat de secretari de la reunió que es convocava. L’ escrit acabava amb el protocol·lari “Viva Usted muchos años” que les autoritats del règim republicà havien inventat en substitució del tradicional “Dios guarde a Usted muchos años” que es tornà posar en circulació quan la guerra i al llarg del règim franquista fins que, a principis dels anys 80, ja promulgada la Constitució de 1978, fou suprimit del tot i amb molt bon criteri aquesta vegada no se’l reemplaçà per res. L’Acte de la dissolució diu en castellà:

 “En Fornalutx a las nueve cuarenta y cinco del día veintitrés de mayo de mil novecientos treinta y seis, bajo la presidencia de Don Miguel Suñer Garrote, Inspector Provincial de Primera Enseñanza ,y con asistencia de D. Lorenzo Ramis Perelló, Alcalde, y de D. Mateo Pujol Calafell, Secretario, previamente convocados, se reunieron en el Salón de Actos de este Ayuntamiento, los padres de los alumnos que concurren al colegio privado, servido en la localidad por la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, para dar cumplimentar la Orden Ministerial del día 4 del actual, que dispone la clausura del Colegio de referencia, cuya orden les fue leída y explicada por el citado Inspector. Con los Maestros de la localidad, fue acordada la distribución de los alumnos y llamada luego la Directora del Colegio a que afecta la mencionada Orden Ministerial Doña Francisca Bernat Serra, se le manifestó que, desde esta fecha quedaba clausurada la Escuela de su dirección.”

 

En res ni per res a l’acta de la dissolució de l’escola de Ca Ses Monges surt el nom i llinatges de Joan Antoni Modesto Gallach ni tampoc el nom i llinatges de la mestra de l’escola de les nines Dolores Navarro.

Simplement es diu que “Con los Maestros de la localidad ,fue acordada la distribución de los alumnos”.

 DARRERS ANYS DE VIDA I UNA VISITA  A  FORNALUTX

 Ignoro totalment la data de la mort del Mestre Modesto i de Na Margalida de Ca’n Reió.

Tampoc sé on acabà la seva carrera com a mestre d’escola. El més probable és fos a un lloc de la regió valenciana.

 El que sí puc contar és la breu estada d’ell i la seva esposa a Fornalutx, un estiu de finals dels cinquanta o principis dels seixanta. Crec que hi havia una filla d’ells. Possiblement fos la nascuda a Fornalutx, durant la guerra el 30 de setembre de 1937 i batiada el 3 d’octubre següent: Maria del Pilar Modesto Vicens. Aquesta al·lota es casaria a Sueca —el poble de son pare— un 25 de juny de 1963 amb Juan Andrés Martínez. Record que, com aleshores era costum quan arribava l’estiu i venia de fora qualcu del poble a passà unes setmanes de vacances, reberen moltes visites.

 Sí molta gent de Fornalutx passà per “Ca’n Reió” a saludar Don Joan Modesto —el que havia sigut mestre d’escola al seu poble durant la República— i la seva senyora i filla. Apart òbviament familiars d’aprop i d’enfora, els veïnats d’un costat i altra i els de davant i darrera; desfilaren per Can Reió les amistats i també els curiosos i curioses. Les velles amistats dels qui vint o quinze anys enrera havien compartit il·lusions i també desil·lusions. Gent agraïda i reconeixent a la tasca pedagògica d’un bon mestre d’escola per damunt qualsevol altre concepte. Els curiosos, els qui quan la guerra civil estaven a la part contraria del Mestre Modesto. També alguns d’ells s’apropà per Ca’n Reió a saludar a Don Joan i a la seva família. Els anys havien passat i no de bades, quinze, vint tal volta. Les coses ja no es veuen amb la mateixa passió. Però —per molt que la història l’escriuen a cada moment els vencedors de torn— els fets queden i no es muden.

 Guardo la imatge d’un home baixet, cabells grisos blanquinosos assegut a un balanci davant el portal de Ca’n Reió al carrer Metge Mayol de Fornalutx. Devia ser Don Joan Antoni Modesto i Gallach el qui havia estat el mestre de l’Escola dels Nins del poble dels meus majors i marcat una època de la seva història local.

 Al Cel el vegem. A ell i a tots quants d’una banda i altra han estat víctimes d’injustes situacions